Site Overlay

Plantes carnívores

Una planta carnívora(també coneguda com planta insectívora) és una planta que obté gran part o la majoria del seus nutrients mitjançant la captura i el consum de protozous i animals, especialment insectes.

Hi ha distints tipus de plantes carnívores, dependent del mecanisme de captura que utilizin:

-Pinces

 És el mecanisme de les Venus Atrapamosques, i la Aldrovanda Vesiculosa

 

  L’insecte o animal petit és atret per un nèctar dolç, es posa a la fulla i quan frega almenys dos dels cilis detectors dins d’un lapse màxim de cinc segons, es tanca automàticament com una pinça o tenalla. La raó per la qual han de tocar-se dos cilis detectors és per evitar la confusió amb gotes d’aigua. Les espines de les vores impedeixen l’escapament de la presa.5 La presa un cop dins es mou, i estimula la secreció de sucs digestius per a la seva desintegració, que dura diversos dies. Un cop digerit l’insecte, la fulla s’obre novament fins a trobar una altra presa. vegades que l’insecte frega la planta hi ha una reacció; si ho fa només una vegada la planta no fa res, però si la frega de nou, la planta, de manera automàtica, es tanca deixant a l’insecte immòbil i tancat a dins per ser digerit.

-Pels enganxosos

 Es el mecanisme empreat per Drosera, Byblis, Drosophyllum i Pinguicula. Poseix fulles amb rosetas enganxades.

Quan un insecte es posa a la fulla, queda atrapat als pèls enganxosos. Després, els tentacles de Drosera es corben cap a dins fins que es tanquen. Pot trigar des d’un minut a diverses hores a tancar i transcorren entre 7 i 14 dies fins que els tentacles es tornin a obrir completament.


-Trampes de caiguda

Els paranys de caiguda són els utilitzats pels gèneres Heliamphora, Nepenthes, Sarracenia, Cephalotus, Darlingtonia i Brocchinia reducta.

Aquestes trampes tenen forma de gerro o de copa i al fons tenen una substància líquida on els insectes s’ofeguen. Aquests són atrets per aromes que produeixen les vores del parany, quan es posen, rellisquen i cauen dins, llavors la planta els digereix. En alguns gèneres com Nepenthes, les trampes tenen a més tapadores, que actuen com a para-sols, evitant que l’aigua de pluja les ompli completament.

-Trampes mecàniques

Aquest mecanisme és exclusiu del gènere Utricularia, és el més complex i ràpid de totes les plantes carnívores.

Aquestes plantes aquàtiques tenen nombroses trampes a cada tija que s’assemblen a globus diminuts. Cada parany té una trapa molt petita que sol estar ben tancada. Per estendre les trampes, la planta bomba cap a fora una part de l’aigua, perquè la pressió a l’interior sigui més petita que l’exterior. Si un diminut animal res massa a prop del parany, frega unes truges que es troben enganxades a la trapa. La trapa s’obre i el parany absorbeix aigua, arrossegant l’animal cap a dins.

-Trampes “olla de llagosta”

Són trampes fàcils d’entrar i difícils de sortir. La sortida està obstruïda per pèls rígids que apunten cap a dins.

Un full en forma de Y permet lentrada de la presa però no la sortida. Els pèls que apunten cap a dintre obliguen que la presa es mogui en una sola direcció. La presa passa per l’entrada en espiral que la va portant al voltant dels dos braços superiors de la Y, per això es veuen obligats a moure’s inexorablement cap a un estómac al braç inferior de la Y. El moviment de la presa es creu que està ajudat pel moviment de l’aigua a través del parany, produït d’una manera similar a la de buit a les trampes de la bufeta, i probablement evolutivament relacionat amb ella.



-Combinació de trampes

Combina característiques dels paranys de pinça i dels seus paranys de pèls enganxosos, aquestes últimes comuns a les altres droseres.